A l’hivern boirina i neu per veïna

No podiem acabar millor aquesta unitat sobre la Hidrosfera que amb una onada de fred i el Benicadell nevat. El repte d'aquesta setmana ens agrada perquè no estem acostumats a vore la neu, per això el millor és recordar-la amb imatges. A continuació els records que ens passen les guanyadores:

JA NEVA, JA NEVA!!
A conseqüència del xoc entre la massa d'aire freda,que entrava des del nord-est i la massa d'aire més càlida que teniem a la Comunitat Valenciana, es va formar una franja de núvols de tempesta.

Com aquestos núvols es trobaven en una capa de l'atmosfera a temperatura per davall de zero, el que va eixir dels núvols, van ser flocs de neu. 

Puguem trobar més informació sobre aquest tema en  http://oratgenet.com/

Enviat per Laura M.B

L'aigua de l'atmosfera s'ha condensat i ha precipitat en forma de neu perquè la temperatura era menor de zero graus

Enviat per Aihhoa R.C.

Còm podem construir a un riu si està ple d'aigua?

Per a fer els puntals de ponts i molls, es construeixen una espècie de tanca dins del riu, amb perfils de ferro clavats al fang o arena del fons, com formant una "piscina de bon diàmetre", després s'extrau amb bombes l'aigua de la "piscina" , i et queda el llit del mar/riu/llac a l'aire, i es pot treballar com sobre qualsevol terreny. Lògicament, s'haurà d'esperar uns quants díes a que aquest fons es seque, i drenar l'aigua que es filtre permanentment amb bombes.

Aquest llit pot ser blanet, així que, a l'igual que per als ciments dels edificis, excavaran fins trobar terreny dur o pedra i ja es podran alçar els pilars del pont o del moll. Cuant el ciment està totalment sec, s'inunda novament aquesta "piscina" i es retiren els perfils que la formaren, i et queda un perfecte pilar de formigó en l'aigua i clavat en terreny firme.

AITANA R.P.

EL CUCÓ DEL FRARE

El passat mes de Desembre va haver un episodi de pluges intenses a la nostra comunitat. Va ser just quan a classe vam iniciar la unitat sobre la hidrosfera i després d'haver parlat del canvi climàtic, així que ens venia de perles observar al nostre voltant i preguntar-nos si aquesta situació era normal.

El nostre clima mediterrani es caracteritza per les pluges torrencials als mesos de tardor i primavera, a més aquest any ha estat especialment sec amb la qual cosa el cap de setmana del 16 de Desembre va ser un poc catastròfic a la nostra geografia. Fent la reflexió a classe vam proposar que durant aquestes vacances pensàrem paratges o llocs del nostre voltant que havien canviat durant aquestes pluges. 

La companya Laura M.B. ha realitzat el treball del que a continuació mostrem part de la informació.

CUCÓ DEL FRARE

Podem trobar aquest paratge natural eixint des de Llutxent en direcció a Pinet, en el km. 3.

Degut a les escasses pluges dels últims anys aquest paratge es troba sec la major part de l’any.

El riu Pinet  arreplega les aigües de les serralades que tanquen la vall pel nord-oest, i corrent cap al sud desemboca al Vernissa.

En el seu recorregut ompli un forat en la penya anomenat el Cucó del Frare, a les fotos apareix la diferència entre l’època seca(habitual) i la de les darreres pluges.

Si l'aigua és incolora... per què la vegem de color blau

PerquE l`aigua del mar absorbeix els colors vermellosos de la llum solar i reflexa el blau.

A.O.G.

CLIMATE CHANGE

El passat divendres vam veure a la classe de biologia un vídeo sobre l'escalfament global que em va fer reflexionar.
Tracta d’una parella, que cada matí engejava totes les llums de la casa, torràven el pà i després el tiraven al fem, es llavaven les dents amb l’aixeta oberta i anaven al mateix treball en cotxes diferents.
La ciutat on vivien estava plena de cotxes, camions i fàbriques que amb el seus fums contaminaven l’aire de la ciutat.
Tots aquestos comportaments imprudents de l’activitat humana, tenen com a conseqüència la contaminació atmosfèrica, l'escalfament global i la destrucció de la capa d’ozó.
En el vídeo, es podía veure com els animals es quedaven sense boscos, es produïen inundacions a les ciutats costaneres.  Els nàufrags es quedaven sense espai en les illes i havien de pujar a les palmeres. Els cultius estaven secs i els ossos morien ofegats al mar, al descongelar-se els pols. Molts animals morien per la calor i hi havien pluges torrencials.
Tot açò també afecta a la capa d’ozó, perquè s’ha descobert un forat sobre l’Antàrtida.
Per això, els homes, dones i xiquets d’aquella ciutat, tan destruïda per la contaminació, van reflexionar sobre el greu problema que tenien, i van començar a utilizar el transport públic i la bicicleta, o anaven caminant al llocs per a no utilizar tant el cotxe.
També van aprendre a no malgastar la llum i a tancar l’aixeta mentre no la gastaven per a estalviar aigua.
A mi també em va fer reflexionar i d’ara endavant, intentaré caminar més per a no utilitzar el cotxe, compraré desodorants sense CFCs i faré tot el possible per a no contaminar.

Laura M.B. 1r ESO B

LA RESPIRACIÓ DE LES TORTUGUES MARINES

Un dia que estava en casa, estava mirant la tortuga de la meua germana i em vaig adonar que per la part de darrere de la tortuga eixien de l´aigua com unes bambolles. Un altre dia vegent  el televisor estaven fent un documental sobre tortugues i varen dir hi havia tortugues marines que per aguantar mes temps baix de l´aigua, poden respirar de diferents formes i a més, molt curioses.

Poden aplegar a viure entre 150 i 200 anys i poden arribar a pesar quant son adults 300 kg.

DIFERENTS TIPUS DE RESPIRACIÓ DE LES TORTUGUES

A diferencia dels peixos , les tortugues si que tenen pulmons,  i de vegades necessiten agafar aire per poder respirar. De totes maneres al poder agafar una gran quantitat d´aire poden aguantar una bona estona  sumergides baix l´aigua.

Les tortuges  es varen veure obligades a desenvolupar el sistema respiratori  de diferents maneres. Així que, no totes tenen que eixir a l´exterior per a respirar. Sobre tindre la capacitat d'enmagatzemar una gran quantitat d´oxigen , algunes que perteneixen al gènere Rehodytes, se'ls va ocurrir passar aigua per la apertura anal o cloaca. Per  eixa  zona l´aigua passa lentament, laixò els permet arreplegar l´oxigen de l´aigua  i dur-lo als pulmons.

                                             

La respiració de les tortugues marines tambe potser a través de la pell i de la gola, com es el càs de les tortugues que perteneixen a la familia dels Trionychidae, que tenen la closca blaneta adaptada per absorvir l'aigua.

Hi ha altres tortugues que gasten la seua llengua per a respirar: la tortuga almizera comú ha  adaptat la seua petita llengua per a extraure l´oxigen que necessita de l´aigua. També hi han altres tortugues que agafen l'aigua per les fosses nassals, que després  penetra fins la boca i el coll. A estes tortugues el coll els serveix per traure l´oxigen que després circula fins la faringe. 

Aquestes formes de respirar són adicionals i apenes complementàries en el sistema respiratori de les tortugues marines  principal, que és la respiració pulmonar a l´abandonar l´aigua i eixir a la superficie.

PAU C. O. 1ESOA